La ciutat s’ha convertit en una part intrínseca de les nostres vides. Ja no és només un espai per habitar, sinó també allò que és social, cultural i de lleure on ens refugiem dia a dia, una estructura que marca i modela el nostre estil de vida i, fins i tot, el nostre pensament. En les societats democràtiques, concebem la ciutat com a accessible per a tothom, però aquesta accessibilitat és real o està fomentada en una visió heteropatriarcal? És possible una ciutat feminista? I queer?

Si bé ens preguntem sobre la possible existència d’una ciutat queer, no podem negar que els barris LGTBI han format part de l’espai urbà des de fa més de cinquanta anys, o com a mínim, demarcacions dins les ciutats anomenades d’aquesta manera. Des d’aquest moment, han estat font d’una naturalesa dual: llibertat, però a la vegada presó; seguretat i objectiu, proclama i gueto. Contraposicions que generen les qüestions següents: És ètic en una democràcia on tota la ciutadania teòricament gaudeix dels mateixos drets, que un grup (nombrós) hagi de traçar fronteres? Són necessaris encara els barris LGTBI? Barris inclusius o barris exclusius?

Amb Zaida Muxí i Ignacio Elpidio Domínguez.

Moderadores: Helena Fuentes Pliego i Emilia García Escalona.

L’activitat es podrà seguir pel Canal YouTube Centre LGTBI Barcelona.