Professor d’Investigació ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, on actualment és professor de Filosofia Contemporània i Política i dirigeix el Centre de la UPF per als Arxius i la Filosofia de Vattimo. Zabala també és professor visitant a la Universitat Renmin, a IDSVA i a altres institucions internacionals. El seu treball explora el significat de l’art, la política i la llibertat en el segle XXI.

Els seus darrers llibres són "Why Only Art Can Save Us. Aesthetics and the Absence of Emergency" (2017) i "Being at Large: Freedom in the Age of Alternative Facts" (2020); escriu regularment articles i assaigs per a The New York Times, The Guardian, Al-Jazeera, El País i La Stampa, entre altres mitjans.

Santiago Zabala va estudiar filosofia a la Universitat de Torí i a la Universitat Pontifícia Lateranense de Roma, on va obtenir el seu doctorat el 2006. L’any següent, va rebre la Beca d’Investigació Humboldt a la Universitat de Potsdam.