Crònica. Cafè Filosòfic: "Societat i sostenibilitat”

Crònica d’un col·lapse anunciat

 

El mateix dia que s’ha iniciat la vaga de quatre dies dels metges de l’atenció primària, dimarts 13 d’octubre, el doctor en Dret Xavi Millan ha analitzat l’alarmant situació d’aquest col·lectiu i del sistema de salut pública en el primer dels tallers virtuals organitzats per Biblioteques de Barcelona i la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona. Basant-se en el llibre que ha escrit a quatre mans amb Laia Estrada i que ja va per la segona edició, Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública (Tigre de paper, 2020), Millan s’ha endinsat en les contradiccions d’un sistema que permet el sector privat parasitar el públic per treure’n beneficis privats, abocant la sanitat de tots i totes a situacions límit com les que s’han viscut darrerament amb la crisi del covid-19. Imatges com les dels CAPs col·lapsats o els sanitaris protegint-se amb bosses d’escombraries eren del tot previsibles, segons Millan, perquè el sistema ja estava prèviament “al caire del col·lapse”. La pandèmia, per tant, ha servit per posar en evidència una sèrie de “mancances importants” d’un sistema que “no té múscul i està en els ossos”. Algunes xifres: En deu anys la bossa de clients de les mútues i els seus beneficis han pujat un 16%.

A banda de criticar l’enfoc mateix amb el qual el govern aborda el concepte de “salut”, més centrat en la simptomatologia que en la prevenció  –“el sistema de salut és hospitalocèntric, quan aquest hauria de ser l’última etapa per curar els malalts”-, Millan ha dissecat la cohabitació entre el sistema públic i privat que ha titllat de “classista”. “La majoria de mútues, que ofereix uns privilegis als seus clients, com ara uns serveis més ràpids, usen els recursos públics per obtenir uns beneficis privats, i això perjudica directament als usuaris del sistema públic”, ha afirmat. Els professionals sanitaris també en surten perjudicats perquè, tal com ha assenyalat el també membre del Grup de Treball Nacional de la CUP, les diferències salarials en el privat són molt grans i, mentre que els càrrecs directius poden estar cobrant sous molt per sobre del que cobren els seus homòlegs en els hospitals públics, els llocs de feina menys qualificats estan molt mal pagats. Un altre problema, aquest cop al sistema públic, és la temporalitat que “ha augmentat de manera brutal”. Només a l’hospital del Reus -ha assenyalat- un 45% del personal té un contracte temporal, en alguns casos d’un sol dia. “Això té una afectació directa sobre la salut dels treballadors i el servei que poden oferir”.