Crònica. Cafè Filosòfic “La ciutat després de la pandèmia”
Les ciutats més importants d’arreu del món, buides: París, Nova York, Londres, Roma, Barcelona... Les imatges que han circulat de carrers sense els seus habitants han donat la volta al planeta deixant un regust apocalíptic que marcarà la tercera dècada del segle XXI.
Està clar que les ciutats -com les persones que hi viuen- han patit l’impacte del confinament i l’aturada total. Al mateix temps, la situació de crisi sanitària ofereix l’oportunitat de repensar com han de ser les urbs del futur, i això és el que ha fet l’escriptor i periodista Jorge Carrión, autor d’assajos com ara Llibreries, Contra Amazon i -el darrer- Lo viral. En el segon dels tallers virtuals de la sèrie Ciutat i Pandèmia organitzats en el marc de la Biennal de Pensament 2020, Carrión s’ha referit al projecte de l’arquitecte català Vicente Guallart que ha estat seleccionat per construir la primera metròpolis postpandèmia, Xiong’an Nova Àrea, a la Xina.
I si el futur estigués en el passat?, es pregunta Carrión. L’escriptor està convençut que darrere el model de ciutat autosuficient de Guallart -que inclou espais comunitaris, una economia autosuficient, zones verdes i de reciclatge, entre d’altres aspectes-, hi ha la concepció de ciutat del “geni” Ildefons Cerdà, que va dissenyar l’Eixample a base d’illes de cases, i que troben el seu ressò en l’actualitat en les superilles de Salvador Rueda. “El XXI és el segle de l’ecologia, un segle que recupera l’escala humana i una visió més terapèutica de les ciutats que combatre la soledat”, ha exposat el periodista. Ell mateix, resident en la superilla de Poblenou, reconeix que la seva qualitat de vida ha augmentat gràcies a aquest disseny sostenible, “aquest model és perfecte per a les ciutats postpandèmia, i espero que es facin les vint i tantes superilles dissenyades per Barcelona els pròxims anys”. Altres projectes innovadors en matèria d’urbanisme que ha destacat són la remodelació de la Plaça Dolors Piera, recentment inaugurada al Poblenou, o bé el terrat convertit en jardí del Museu Blau, al Fòrum.
Com ha canviat Barcelona amb la pandèmia? Jorge Carrión ho té clar: no és tant l’ús de les mascaretes ni les cues, que són temporals, sinó el fenomen dels riders o repartidors a domicili que “han arribat per quedar-se”. A aquest col·lectiu precari –“cal que obtinguin garanties salarials”, defensa- vol dedicar el seu nou treball d’investigació.
Valèria Gaillard