Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Bolonya i Màster en història contemporània a la UAB i la Universitat Autònoma de Madrid, les seves investigacions se centren en la història política, cultural i del pensament polític de l’Europa del segle XX, amb un interès especial en la història comparada i transnacional i l’anàlisi del llenguatge polític. Ha aprofundit en la història dels feixismes, les esquerres i els intel·lectuals en el període d’entreguerres i en la història dels nacionalismes, els populismes i les extremes dretes en l’època contemporània.

És membre del grup de recerca Hispona, centrat en els aspectes polítics, culturals i socials del món urbà de segle XX, del Centre d’Estudis de l’Època Franquista i Democràtica (CEFID) i del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) de la UAB. Entre les seves publicacions cal destacar "El peso de la nación: Nicola Bombacci, Paul Marion y Óscar Pérez Solís en la Europa de entreguerras" (2014) i, més recentment, "Patriotas indignados: Sobre la nueva ultraderecha en la Posguerra Fría: Neofascismo, posfascismo y nazbols" (2019), amb Francisco Veiga, Carlos González Vila, Alfredo Sasso, Jelena Prokopljević i Ramon Moles.

Actualment és investigador a l’Institut d’Història Contemporània (IHC) de la Universitat Nova de Lisboa.